Sa finca

Història de la Finca de s’Estalella

La Finca de s’Estalella del S.XIII, quan l’illa de Mallorca va ser reconquistada pel Rei Jaume I i es va produir la contínua expulsió dels musulmans. El primer repoblador fora Ramón de Stella, i posteriorment va ser passada de generació en generació.

Els segles següents foren temps de pirates i pescadors; va ser en aquella època quan es va crear un sistema de defensa que discorria per tota la costa mallorquina i comptava amb centenars de torres de defensa. La torre de s’Estalella que data el 1577, va ser la primera construïda. Fou llavors quan els pescadors es van establir a la Punta de S’Estalella.

Durant l’antiguitat les finques costaneres eren finques de valor escàs, a causa de la pobresa de les terres de cultiu i a la inseguretat i destrucció que provocaven les invasions corsàries.

La família propietària de s’Estalella des del segle XVIII ha vetllat per l’entorn natural en el qual es troba. La implicació queda constatada quan la família va decidir ratificar el pacte que els anteriors propietaris tenien amb els pescadors.

El Poblat de Pescadors de Sa Punta de S’Estalella va estar habitat fins a principis del segle XX. El seu abandono va ser degut a la construcció del nucli urbà de s’Estanyol de Migjorn.

Després d’uns anys, la família va decidir mantenir i preservar les construccions del poblat, així com, demanar la concessió de les construccions en zona marítima: el mollet.

Els inicis i mitjans del segle XX van ser temps de contrabandistes, vilatans que davant l’escassetat de productes bàsics emprendrien aventures africanes molt lucratives, i utilitzaven les costes del sud de Mallorca per descarregar la mercaderia.

Durant els inicis del boom turístic, s’Estalella va ser objecte del desig d’hotelers, constructors i més especuladors.

La família es va mantenir ferm en l’objectiu de protegir la finca i mantenir la seva bellesa natural.

Un exemple conegut, és el projecte d’una central elèctrica que la companyia GESA va intentar portar a terme durant els 70 i 90. El projecte constava d’una central elèctrica de carbó, un port per vaixells de càrrega, una zona industrial i una gran urbanització. La seva consecució implicava la destrucció total del paratge natural en el qual es troba la finca. Després de moltes pressions econòmiques i polítiques, la família no va cedir, i va lluitar per la conservació i preservació de l’entorn natural. És important remarcar, la mobilització popular imprescindible de tot Llucmajor, com es va reflectir en la manifestació multitudinària de 1990 que es va realitzar a la finca.

L’etimologia de la finca s’Estalella té controvèrsia. El diccionari català – valencià- balear l’atribueix a una ‘estadella’ o petita estància del que va ser el camí dels formatgers; també menciona la possibilitat de venir ‘d’estrella’ que és la forma que dibuixa la línia de la costa de la finca dins del mar. Per altra banda, diverses fonts apunten que possiblement el nom ve de Ramón de Stella, repoblador d’aquella zona i propietari de la finca en el segle XIII.

Tomeu Penya en directe – S’Estalella

El temps de la felicitat

En el 1996 es va rodar a la finca ‘El tiempo de la Felicidad’, pel·lícula espanyola del director Manuel Iborra, i amb actors de renom com Antonio Resines, Verónica Forqué, Carlos Fuentes, Silvia Abascal o Pepón Nieto. La pel·lícula està ambientada a l’Eivissa hippie i narra la història d’una família variada a l’estiu dels anys 70.

Premi Alzina

Després de dues dècades de lluita per la protecció del paratge natural de la finca de s’Estalella i evitar el desastre de la construcció de la Central Elèctrica de Cargó, al 1990 el GOB (Grupo Ornitológico Balear), principal grup ecologista de les Balears, va atorgar el premi ‘Alizina’ a la família propietària de s’Estalella per la seva exemplar contribució en la defensa del medi ambient.

Articles científics

1. Barracas

a- Calviño, C. y Clar J. “Les barraques de Llucmajor, una arquitectura popular. Antropologia i etnografia de la foravila llucmajorera.” Palma: Consell de Mallorca. 1999.
b- Calviño, C. y Clar, J. “Les barraques, construccions rurals en el terme municipal de Llucmajor (Mallorca). Una visió general”. Zahora. Revista de traduccions populars, núm. 38 (2003). Vol II: I Congres Nacional de Arquitectura Rural en Piedra Seca.

Poblat de pescadors de s'Estalella

Fes clic per a llegir l’article publicat en la Wikipedia

d- Resolució de 6 d’abril de 2006, del Consell Insular de Mallorca (Illes Balears), referent a la declaració d’interès cultural a favor del poble de pescadors de S´Estalella (S´Estanyol, Llucmajor), Mallorca.

2. Geologia

b- Cuerda J. y Sacarès, J. “El quaternari al Migjorn de Mallorca”. Palma: Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Direcció General de Cultura. 1992.

3. Toponimia de s’Estalella

a- Aguiló C. “La toponímia de la costa de Llucmajor”. Institut d’Estudis Catalans, 1996.

b- Nomenclàtor de la Toponímia Major de les Illes Balears.

c- XX Jornada de Antroponimia y Toponimia (La Real, 2007). “Notes sobre la toponímia de les pedreres de s’Estalella”.

Altres

4- De Chaves Alemany, J. “Fortificaciones Costeras de Mallorca”, Palma de Mallorca: Ed. 1986.

5- Alcover, A.M.; Moll, F. de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1962.
6- Font Obrador, B. “Historia de Llucmajor”. Vol II. Palma: Gràfiques Miramar, 1974.
7- Rosselló Verger, V.M. “Mallorca, el Sur y el Sureste”. Palma: Càmera de Comerç de les Illes Balears, 1964.