El poblat de pescadors

Casetes de pescadors

Arran de la construcció de la torre de s’Estalella al 1577, un nombre reduït de pescadors i torrers varen instal.larse a la finca s’Estalella. Però no és fins al segle XIX que hi ha constància de què els senyors de s’Estalella (anomenats de Ca’n Chaqueta) permetessin construir la barraca als pescadors que ho desitjaven.

Aquests habitants eren en la seva majoria pescadors, encara que també podien obrar com parcers, recollidors d’algues o contrabandistes, treballs d’extrema duresa. El peix i la sal recollida en els forats de les roques denominats ‘cocons’ eren canviats per productes de primera necessitat (blat, carn, fruites, etc) amb els amos de les finques properes.

Durant els segles XIV al XVIII, la costa sur de Mallorca estava sotmesa a la contínua amenaça d’expedicions corsàries bàrbares. Camalls, Cartogol i Barba Roja no permetien la calma als defensors de les costes sud de l’illa. Les torres de s’Estalella, Cap Blanc, Cap Enderrocat i Cala Pi són testimonis d’aquelles lluites.

El primer testimoni escrit és de l’Arxiduque Luis Salvador de Àustria i data de l’any 1884. En el que es fa la següent descripció:
‘Arribem aquí a la punta de s’Estanyol i a l’illa homònima, paratge que acull la presència de set cabanyes, tres d’elles blanques de cal i dues barraques per bots tocant a un ampli varador…’

A començaments del segle XX, l’Ajuntament de Llucmajor va crear el nucli de s’Estanyol de Migjorn, i els pescadors varen deixar el poblat de s’Estalella. Des d’aquell moment, ha estat la família propietària la que ha mantingut el poblat i els varadors, evitant així el seu abandono.